Fa un parell de setmanes, el Bernat i jo ens vam apuntar a una activitat organitzada pel "Cercle de les iaies de Keio". Si si, un nom espectacular per una associació. Es dediquen a organitzar activitats més tradicionals japoneses per a estudiants estrangers, entre les quals hi ha classes de cuina, arranjaments florals... i la cèlebre cerimònia del te.
La cerimònia del te és d'aquelles coses curioses d'aquest país, per que d'una cosa ben tonta, com servir te, en fan tot un art. En japonés, la cerimònia del te s'anomena sadō o chadō (茶道) i significa "el camí del te". Per que us feu una mica a la idea, el segon kanji és el mateix que el de Judō (camí de la flexibilitat), Aikidō (camí de l'armonia) o Kendō (camí de l'espasa).
El Bernat i jo passant llista amb les iaies de Keio
La cerimònia es celebrava a casa d'una de les iaies de Keio. Estava una mica intrigat, per que érem bastants i aqui a Tokyo les cases no són gaire grans. Doncs bé, es veu que la senyora tenia pasta i es podia permetre un jardí espectacular i un racó de la casa en format tradicional.
Imatges del jardí enming de la metròplis, i les noies (i no tan noies) en kimono que ens van fer la cerimònia del te.
Habitació on vam fer la cerimònia del te
Instrumental per preparar el te
La cosa té la seva complicació. Primer de tot, la posició. Cal seure a terra amb el cul a sobre dels tormells. Hi ha gent que li sembla complicat des del començament, a mi no; jo sóc un xulo i m'hi vaig posar com si res. Al cap de 10 minuts m'estava morint com la resta. A l'aixecar-me, vaig tardar com mitja hora en tornar a sentir completament les meves cames. I us asseguro que no hi ha ningú exagerant ara mentre escriu aquest post. Mitja hora va ser. Primer et donen una mena de caramels en una capsa feta amb origami i després serveixen el te les noies en kimono. Si bé és senzill com a conjunt, el problema són les fòrmules de cortesia: cal donar una volta de 180º en dos pasos de 90º al got, demanar discultes al del teu costat per que t'han servit abans però te'l beus abans de que es refredi, com s'agafa el got... Mil coses que ara mateix no sabria repetir. Després, als que vam voler, ens van ensenyar com es feia el te en si.
Fotos de les noies en kimono ensenyant com es fa el te a l'estil tradicional.
Les anomeno "noies en kimono" per que no tinc ni idea del nom que reben en realitat. Igual no en reben cap, però quan dic "noies en kimono", em refereixo a les que saben de què va la cosa, quin és el protocol i les que preparen el te. Les iaies es saben el protocol, però no preparen el te.
Bé, apart del tema de la cerimònia i tal, també ens van preparar un dinar amb una cantitat ingent de menjar. Jo vaig gaudir com un nen petit menjant :)
Un dels "iaios" de Keio, preparant uns yakisoba deliciosos
Refrescant les begudes en un font tipica japonesa.
Oh! És veritat, el detall de la font és genial. No m'hi vaig fixar. Aquesta foto resumeix bé aquell tòpic que diu que "Japó barreja modernitat i tradició", oi? ;)
ResponElimina