Nakagin Capsule Tower 中銀カプセルタワー

Tokyo és una ciutat fascinant en molts aspectes, un dels quals és l'arquitectura. Aquí pràcticament no hi ha normativa en quant a què es pot construir i què no (apart de la seguretat, cas en el que si que n'hi ha i és eterna). Això ha permés que els arquitectes japonsesos puguin experimentar amb molta més llibertat que no pas a altres regions del món. Això té les seves coses bones i dolentes. Els arquitectes japonesos són coneguts a tot el món degut a la seva visió diferent, però també n'han sortit coses com la que avui tenim entre les mans. És curiós que la capçalera del meu blog digui que estic al pais dels samurai i dels hotels càpsula, i mai hagi parlat de cap de les dues coses. Avui treuré el tema dels càpsula, tot i que no parlaré d'hotels en si, si no de l'únic edifici de vivendes càpsula del món: la torre Nakagin. Si bé les càpsules no són tan petites com en un hotel càpsula, són bastant petites per viure-hi permanentment!

 Detall de les càpsules des de nivell de carrer

Nakagin Capsule Tower és un edifici dissenyat per l'arquitecte metabolista Kisho Kurokawa, per a ús com a vivenda i oficines. L'edifici està a Tokyo, a la zona de Shimbashi. Es va acabar al 1972 i ara està una mica deixat, la veritat. Això es deu a que els propietaris de les càpsules volen enderrocar-lo per construir un edifici més modern i amb més espai. L'edifici consisteix en 140 moduls prefabricats, anomenats "càpsules", que es munten a dues torres de formigó que estan interconectades. L'interior de les torres tenen totes les zones comuns, i cada capsula esta concebuda per ser un apartament per a una persona. 

 

Les càpsules estan pensades per a poder ser interconnectades facilment i crear espais més grans. Estan unides a la torre principal de formigo per quatre punts, per a que es puguin treure fàcilment i canviar-les per càpsules noves, tot i que mai s'ha arribat a fer. De fet aquest és el problema que hi ha. Les càpsules estan pensades per ser canviades cada 25 anys, així la vida util de l'edifici pot arribar a ser de fins a 200 anys (a Europa aixo no es res, pero en un pais on es terratremols son cada 5 minuts, aixo no es trivial). Però ha arribat el moment de canviar-les i els propietaris prefereixen fer un edifici nou.

 Des de que es va decidir enderrocar l'edifici, hi ha hagut molts moviments a favor de la seva coservació, ja que és l'unic exemplar d'edifici metabolista que queda al món. El metabolisme és una corrent artistica que va nèixer al Japó de despres de la segona guerra mundial, que tenia una visio de la ciutat com a lloc massificat, altament tecnològic i amb estructures flexibles. Creien que les lleis de l'arquitectura havien quedat obsoletes i que calia reinventar-la. Si be l'estètica metabolista es bastant freqüent al cinema per representar ciutats del futur (Akira, Blade Runner., El Quinto Elemento...), a nivell d'arquitectura no es va portar gaire a la pràctica. Jo, personalment, estic a favor de la seva conservació, tot i que es complicat, ja que, o una fundació compra tot l'edifici, o s'els hi fa una oferta molt interessant de càpsules noves als inquilins; si no, ells estan determinats a fer un edifici nou.