Japonés 日本語

Feia temps que volia fer un post que no interesés a ningú com el que ens ocupa avui. No sabia ben bé quan fer-lo, però entre que ahir havia d'anar a un festival que es va anular per pluja (amb la conseqüent manca de fotos), que estic bastant enfeinat i que la Coronel Isabel també ho ha fet per raons semblants; m'ha fet decidir-me a fer-ho ara.

El japonés: idioma raro per excel·lència. Tot i així, encara que penseu que no sabeu absolutament res de japonés, estic convençut de que teniu un vocabulari més ampli de que creieu:

Samurai, bonsai, geisha, wasabi, sushi, tempura, yakisoba, manga, karaoke, ninja, karate, judo, sakura, sashimi, zen, arigato, sensei, pokemon, yakuza, doraemon, kamikaze, surimi, hara-kiri (o seppuku), futon, tatami, biombo, tokyo (capital de l'est), sake, sumo, kimono, origami, katana, poema haiku, yakitori, konnichiwa, kendo, mitsubishi (tres diamants), tofu, maguro, fugu (el peix), tamagochi, hikikomori, sudoku, teriyaki, banzai!, yen, maki, nigiri, otaku, kabuki, jujitsu, aikido, tifón (taifu), sayonara, bokeh, tsunami... i òbviament nipón.

Depenent del grau de relació que hagueu tingut amb la cultura japonesa suposo que n'haureu entés més o menys, però de ben segur que d'un 80% no heu baixat...

Al caso: Molta gent creu que el japonés s'assembla molt al xinés. Bé, depén del que entenguem per assemblar-se. Diguem que s'assembla el mateix que el català al grec. Tenim alguns prefixos i sufixos; i paraules senceres que venen del grec (com farmàcia). Però aqui s'acaben les similituds. Doncs amb el japonés i el xinés pràcticament igual amb una excepció: el sistema d'escriptura. El japonés (igual que les llengües germàniques amb el llatí) buscava un bon alfabet amb el que expressar-se i van creure que l'alfabet xinès estava prou bé. Després van veure que no encaixava del tot i es van inventar 2 silabaris per complementar-ho i poder escriure les coses que són diferents del xinès.

I això com es menja? Doncs, per exemple, en el cas dels verbs, el lexema (nucli amb significat) té un Kanji associat; i la conjugació es fa amb Hiragana:

歩きます - arukimasu - caminar

歩いている - aruiteiru - estar caminant

歩かない - arukanai - no caminar

歩く - aruku - caminar (informal)

Nota: per identificar el Kanji, cal veure la lletra que més sembla xinès (no en va, venen directament del xinès)

El kanji 歩 porta el significat de caminar, els hiraganes només matisen. El japonés és l'únic idioma del món amb silabaris i, tot i que semblin estranys al principi, són bastant fàcils d'aprendre (tenen 54 lletres cadascun).

El problema de debó ve amb els kanjis. No són técnicament lletres, són idees. Per explicar-ho sempre poso el mateix exemple:

A que ve això ara? Doncs bé, el més avançats en la llengua de Shakespeare haureu llegit: "I love you" i "Don't break my heart". He posat exactament el mateix simbol en els dos llocs, i un cop heu llegit love i en l'altre heart. Doncs això és exactament el que fa un kanji, no expressa un so, expressa una idea que es pot llegir de diverses maneres (generalment dos, però jo n'he vist de fins a sis). Això pot semblar graciós, però quan descobreixes que n'hi ha 2200 aproximadament (si, n'han posat 200 de nous fa un any, gràcies), perd tota la gràcia. No tota, per que quan ho saps fer et sents el rei. Estàs al metro com: "Siii, se que a ningú li importa però jo PUC llegir el nom de l'estació". El problema és que això passa poc sovint, per que jo en conec 300 i no se totes les lectures d'aquests.

Sembla fàcil oi? a mi aquests també m'agraden, però després es complica. Per que, com dibuixarieu el mal? o la bondat? Alguns es compliquen, però d'altres són molt poètics.

Si heu arribat fins aquí si que podeu dir que heu aprés alguna cosa avui! Si no, poso una última imatge pels més avançats que ja sabieu tot això :) Els Hiragana són en origen Kanji escrits en cursiva tan il·legible, que ja no es reconeix i passa a ser una lletra diferent, amb la que han format el silabari.

 

I una darrera curiosistat, existeix una paraula que s'escriu amb els 3 sistemes d'escriptura a la vegada. És kunoichi, i significa dona ninja. A més, té la peculiaritat de que s'escriu desmuntant cuidadosament el kanji de dona, com ho faria un ninja: