L'Ed, l'altre cumplañero
Video-resum de l'aniversari, un video val més que mil fotos (bé, en realitat no, són 400)
Amb motiu del meu anirversari i el de l'Ed, vam reunir-nos uns quants del Hiyoshi International House per fer una mica de gresca a la japonesa. Primer van anar a sopar okonomiyaki al mateix lloc on vaig anar amb els del meu laboratori, amb la diferència que aquest cop ja m'ho vaig cuinar jo i ara ja sé com es fa.
Després de que tanquessin el restaurant, vam anar a un karaoke que hi ha per Hiyoshi. Probablement sigui el karaoke més cutre al que he estat fins ara, però crec que és el moment idoni per explicar-vos com funciona. La qüestió és que aqui no és com a Barcelona, on cantes davant d'un munt de desconeguts. Aqui els karaokes són com hotels amb plantes plenes d'habitacions on s'hi posa cada grup per separat. D'aquesta manera només fas el ridicul davant dels teus amics.
Màquina dispensadora de refrescs gratuïta al passadís del karaoke-hotel, recepció i l'habitació on vam cantar nosaltres
Quan parlo de concepte d'hotel ho dic seriosament, per que passar-te una nit a un karaoke sovint és més barat que passar la nit a un hotel, així que hi ha gent que quan perd el darrer tren, va a un karaoke, lloga una habitació i no canta, si no que dorm estirat al sofà. Els que us estigueu preguntant per que no agafa un taxi, us recordo que és l'àrea metropolitana més gran del món amb algunes de les tarifes de taxis més cares del món. Tornar a casa amb taxi sovint és més car que dormir a un hotel. Us poso un exemple de per qué el karaoke sovint és una bona solució: el meu company de pis, la setmana passada va tornar caminant a casa des de Yokohama després de que perdéssim l'últim tren. Són només sis parades de metro, però la distància són 16km i va tardar 4h tenint Google Maps a l'iPhone. És a dir, va arribar mitja hora abans que jo, que em vaig quedar en un karaoke cantant i vaig agafar el primer tren.
Tornant al karaoke. Els gaijins tenim bastantes cançons en anglès i alguna molt famosa en castellà (léase la Macarena i derivados), però n'hi ha més que suficients. També et donen maraques i panderetes per als que no estiguin cantant. Així tothom participa de la festa. Si bé es cert que al començament a tothom li fa una mica de vergonya, un cop es trenca el gel és una festa. Cal matitzar que s'ha de saber triar bé les cançons. Un "Yesterday" dels Beatles pot ser una cançó preciosa, però no és del tot adquada. Per contra, la sala de karaoke explota i tothom es posa dret a ballar a sobre del sofà si de cop i volta algú canta:
Cançó recomanada a qualsevol que no canti excel·lentment bé i vulgui sorprendre als seus amics japos. Jo, en aquest cas vaig anar amb guiris d'europa i una japonesa, i també va funcionar, jajaja. També hi ha dos tipus de tarifes pel karaoke, una és anar pagant les copes (una per persona com a mínim) o barra lliure tota la nit. Dintre l'habitació hi ha un telèfon on es van demanant les copes i es van passant cambrers amb el que s'hagi demanat. Només es demanen les begudes alcoholiques, ja que hi ha un dispensador de refrescs al passadís.
Petits detalls per que mai oblidis que segueixes a japó: La transcripció en katakana de la lletra en anglès I per acabar, una cançó japonesa molt karaokeera per els més avançats, ja que és en japonés excepte l'estribillo (es correspon amb la imatge superior). Cal dir que les parts que no són en anglès, no tenen transcripció en alfabet llatí. Jo creia que llegia bastant ràpid en Hiragana, però he descobert que encara hi ha bastant de camí per poder cantar alhora que llegeixo la lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada