divendres, 6 de maig de 2011

Shibuya 渋谷

Tokyo és una ciutat que funciona una mica diferent de la resta de les que jo he estat. Els barris creixen al voltant de les estacions de tren, i són barris més o menys importants segons lo ben comunicada que estigui aquesta (i no al revés, tal i com passa als païssos europeus). D'aquesta manera, els centres d'oci i empreses es situen molt a prop de les estacions, i a mesura que et vas allunyant va baixant l'alçada dels edificis, fins que t'apropes a una altra estació. Com que Tokyo és una ciutat INMENSA (amb totes les lletres), la distància entre estació i estació generalment no és caminable, i cada barri al voltant d'una d'aquestes funciona de forma bastant independent. Shibuya és definitivament un dels meus barris preferits i és la representació exacte de com t'imagines que serà Tokyo abans d'haver-hi estat mai.



Aqui tenim una petita mostra de la "planificació" de Tokyo, circulació a 3 nivells (cotxes, peatons i autopista) en mig de la ciutat. Jo n'he vist de fins a 5 nivells (afegint un nivell per trens i una altra autopista), però no en tinc cap foto. Queda pendent.

Avui tenia mono de fer fotos pel simple fet de fer fotos. No és que fer fotos de viatge no m'agradi, però és molt més estressant que senzillament passejar amb la càmara a la mà. Així que he sortit de casa a veure què em trobava.

Shibuya és un gran barri de dia, però treu la seva faceta més cool per la nit. És un barri amb tot el ventall possible de diversió nocturna: està ple de discoteques, bars, restaurants i karaokes. I sortint de coses més clàssiques, podem trobar més amagats locals de dones que fumen (eufemisme), salons de màquines recreatives, pachinkos...

Diferents restaurants amagats de Shibuya

Desconeguts de Shibuya. 

La gent és més que agradable, alguns em veien passejant amb la camara a la mà i se m'apropaven a que els hi fes fotos per fer la conya. Després em preguntàven d'on venia, que què hi feia a Japó i tota la pesca. Uns m'han convidat a prendre algo mentre els hi explicava de la meva cultura. Estic molt sorprès de lo càlida que és la gent en aquest pais. A la minima que passes la frontera de l'idioma (que és el que jo faig: 50% japonès, 50% llenguatge de signes) es volquen a conèixer la teva cultura i a ser els teus nous amics durant la propera hora. I realment és curiós per que passa relativament sovint que t'abordi un desconegut només per xerrar. No m'havia passat com a guiri estricte, però com a estranger "vivint al pais" si que em passa amb relativa freqüència. Si no fos Japó pensaria que em volen robar o algo mentre em despisto, però fins ara he tornat a casa amb tot! El pitjor que m'ha passat és que em comentin reiteradament lo gran que tinc el nas, però es veu que aqui és bó, per que tots el tenen petit. Dec ser tot un sex symbol aleshores.


Per cert, pels que no us n'hagueu adonat, volia enfatitzar en lo curts que són els pantalons curts de les japoneses

2 comentaris: