Mont Takao 高尾山

Ahir el Bernat i jo vam fer la primera parada d'un pretés entrenament de cara a pujar el Mont Fuji (Fuji-san) a l'estiu. Vam anar al Mont Takao (Takao-san), que es troba a una hora a l'oest de Tokyo i fa 599 metres d'alçada. No sembla molt agoserat però és lo més semblant a esport que faig en bastant de temps. Pujar el Takao-san és una barreja d'exercici a la natura i turisme, ja que està ple de temples degut a que es relaciona fortament amb la figura mitològica del tengu. La veritat és que és un valor afegit bastant interessant el pujar una muntanya i anar trobant referències mitòlogiques.

Diferents imatges de tengu al Takao-san

El tengu és un Déu de baix nivell, que al català ho podriem traduir com a fullet o fada. Habita en certs boscos, un dels quals és el d'aquesta muntanya. Els més famosos són els que apareixen a la foto superior, amb el nas molt llarg o amb bec tipo gallina; tot i que en poden existir de moltes formes diferents (sempre bastant humanoides). Són Déus dolents, i sovint es disfressen de monjos o de velles per robar als temples, agafar fidels i portar-los volant a un lloc d'on no puguin tornar i putades diverses. Representa que és bastant dolent, però comparat amb les històries del cristianisme, no es porten tan malament.

Coses random que ens anàvem trobant a l'excursió

La veritat és que va ser una pujada bastant distreta, i quan vam arribar al cim, després de dues hores d'ascens, vam considerar que allò havia estat un joc per nens i vam baixar per l'altre banda de la muntanya, en vam pujar un altre (de la qual ja no recordo el nom) i vam baixar fins a arribar a un altre poble que es deia Sagamiko (相模湖). Podriem dir que el primer tram va ser interessant a nivell d'elements religiosos xintoistes (si si, en català correcte direm xinstoisme), i el segon va ser més interessant a nivell de paisatges i de menys gent. Al Bernat el va sorprendre un nen que va venir només per saludar-nos i després marxar (per ser gaijins, o guiris), crec que ell passa massa hores al laboratori per que això és algo a lo que ja m'he acostumat: Sóc el raro i que els nens ho fan evident.

Diferents paisatges de l'excursió. Si us fixeu bé a la d'abaix a l'esquerra, es veu el Fuji-san.

Vam conèixer un alemany que feia 21 anys que vivia a Japó, i estava bastant enfadat amb l'actitud del seu govern i la d'Europa en general respecte a la crisi provocada pel tsunami. Era un home molt agradable i anava amb dos japonesos que també estàven d'excursió amb ell. Va ser un final de dia molt agradable i interessant ja que entre els tres ens explicàven curiositats dels escàndals dels lluitadors de Sumo relacionats amb els Yakuza, la passió que tenen els japonesos amb els seus hobbies o com va conèixer pràcticament l'amor de la seva vida visitant el camp de concetració d'Auschwitz (una japonesa). Bon escalfament pel Fuji-san, tot i que, com va dir el Bernat, ha estat una mica de "costellada". Ara cal pujar una mica el nivell, que l'objectiu és de 3776 metres, que potser no sembla tant, però es parteix pràcticament des de nivell del mar.