Estació de plujes 梅雨

Vagi per endavant que no tinc gaire a oferir. Estic escrivint el projecte de fi de carrera i li estic ficant bastantes hores, així que no li estic parant gaire atenció ni al blog ni a les fotografies. Però si que puc dir que hi ha una cosa que no puc aguantar de Japó quan comença l'estiu, i això és el clima. El primer mes de l'estiu japonés es caracteritza per ser la temporada de plujes, amb lo qual plou bastant sovint. Tampoc és que caiguin les trombes d'aigua que cauen a Barcelona, però m'agrada més la freqüència de la pluja barcelonina. Poc sovint, molt intens. Aquí és al revés: molt sovint, poc intens.

La veritat és que això m'ajuda a no tenir ganes d'estar voltant i estic més concentrat amb el que he d'estar. Ara, també cal dir que jo també fa un any que no tinc estiu, i que també en tinc ganes. I que els anuncis d'estrella damm no ajuden a que en tingui menys ganes!

 A més, vinc d'un ciutat amb més de 300 dies de no-pluja a l'any. Vinc mal acostumat.

En aquestes fotos surten els dos edificis més alts de Japó, en dos dies que no valia la pena anar a veure'ls. A l'esquerra és el Tokyo Sky Tree (634m d'alçada), l'estructura més alta de Japó i la segona del món. Peeeeero, no es pot veure. A la dreta hi ha un grup d'edificis del barri de Minato Mirai a Yokohama, entre els quals hi ha el Landmark Tower, que és l'edifici més alt de Japó (294m d'alçada) i la tercera estructura més alta de Japó. Peeeero, tampoc es pot veure. L'altre és un vaixell de els guarda costes japonesos que té canons i de tot. I que està en una badia en la que normalment es veu el que hi ha darrere.

Abans de venir a Japó em vaig prometre que no em compraria cap paraigües que no fos transparent, però l'altre dia em va enganxar per sorpresa una tromba d'aigua bestial i em vaig comprar el primer que vaig trobar (2,5 euros), però és d'un marró horrible. He decidit que amb l'ajuda de lleixiu hi escriuré: tsuyu ga daikirai (梅雨が大嫌い), que vol dir: odio profundament la temporada de pluges.

És curiós pensar que estic al pais més segur que hi pot haver. Per que us feu a la idea, hi ha gent que aparca la moto i deixa el casc a sobre del seient recolzat per quan torni. És l'únic pais del món que gasta més diners en regals que en justicia. Però els paraigües no entren dintre d'aquest món idilic ple de llaminadures i unicornis. No. Els paraigües és l'única cosa que es roba salvatgement allà on estiguis de Japó. Si entres en una botiga i comença a ploure, el paraigües que tu hagis portat no durarà ni 5 minuts. De fet, es pot mirar des dun punt de vista gairebé comunista. Els paraigües no són de ningú, són de la persona que el necessita en aquell moment. A mi, com que no m'agrada agafar les coses que no són meves, entro a la botiga amb ell, que per això tenen màquines que t'embalen el paraigües en plàstic, així no els hi mulles la botiga.