divendres, 22 d’abril del 2011

Malàisia マレーシア

Divendres passat vaig marxar cap a Kuala Lumpur per retrobar-me amb els meus pares i el meu germà. El vol sortia a les 00:30 de la nit (és a dir, técnicament dissabte) i arribava a les 6:30 del matí a Singapur. Un cop allà, vaig prendre un altre vol fins a Kuala Lumpur.



El transbord a Singapur va ser totalment una experiència. La terminal a on arribava el meu vol de Singapore Airlines està cuidada al detall. Està plena de plantes i flors per tot arreu, perfectament podades. Hi ha cadires d'aquestes que fan massatges gratuits, punts d'accés a internet gratuits, centenars de botigues i restaurants, un mini zoo... distraccions per tirar-se hores. Fins i tot vaig trobar una guia amb plans per fer segons el temps que tinguessis pel teu transbord. Jo no en tenia massa així que vaig marxar cap a la porta d'on sortia el vol d'Air Asia fins a Kuala Lumpur. Vam sortir i una hora després aterrem a un aeroport que poc tenia a veure amb l'anterior. Era com el de Reus de tamany, però en versió cutre. Vaig al lloc d'informació i me n'adono de que totes les dones van tapades amb vel. No sabia que Malàisia fós tan musulmana (això és culpa meva per no informar-me, però em va pillar per sorpresa). Em diuen que per anar a l'hotel, he d'agafar un bus que em deixarà a l'estació central, d'allà agafar el metro fins a la parada d'Ampang Park, i un cop allà agafar un taxi fins el meu hotel. Hola? M'ho pots posar més enrevessat? Faig cas a la dona i agafo un bus xunguissim; arribo a Kuala Lumpur Sentral; agafo el metro (impecable) fins la meva parada i allà em baixo i prenc un taxi fins l'hotel. 25 minuts després d'estar circulant arrivo a l'hotel. Per fi. Descarrego i vaig a explorar abans de que arrivi la meva familia. La primera cosa que em sorprén és que les Torres Petronas són molt més espectaculars en directe que en fotos.



La segona és que quan m'hi acosto, descobreixo que la parada de metro estava a 200 metres de l'hotel, no a 25 minuts en taxi. Per consolar-me, he de dir que no tenia la adreça de l'hotel escrita enlloc, que el viatge m'havia costat 10 ringits (2,5 euros) i que amb el diluvi que queia, preferia passejar en cotxe que qualsevol altre cosa. Per sort va parar de ploure just després de començar a explorar. Quan torno a l'hotel, em poso a veure la televisió malaia (horrible) i faig fotos per la finestra fins que arribi la familia.



La foto de dalt a la dreta són les vistes des de la finestra de l'hotel

Un cop arriben, molta emoció; tot i que no faci tant que he marxat  a Tokyo. Venen amb bastant de jet lag, així que la nit va ser breu. Sopar i a dormir. L'endemà vam anar a visitar un temple indú molt particular. Es tracta d'un temple que es va construir en unes coves naturals, que s'aprofiten com a santuari. No en vam poder extreure gaire més, però va ser curiós.





El lloc es diu Batu Caves, però el que més ens va acabar cridant l'atenció era la quantitat de micos que se t'apropàven dels arbres fins on estaves. I, segons vaig veure, allò que diuen que ells et tenen més por que tu a ells és una mentida com una casa. Els vaig veure robant un entrepà a una dona, i quan el seu marit els va anar a espantar, li van plantar cara. També s'ha de dir que quan va arribar un altre amb la xancla a la mà, el mico va marxar pitant. Per sort amb mi es van portar millor (no duia menjar) i fins i tot em vaig poder apropar fins a pocs centimetres per fer fotos.


Per la tarda vam visitar altres spots famosos de la ciutat, que si mai voleu conèixer ja us en explicaré més detalls.



I ara si. Ara fem les vacances de veritat. Marxem cap a Redang, una minúscula illa enmig del Mar de la Xina a pendre el sol i no fer res. És enana, però té un aeroport amb dos vols diaris. És l'aigua més clara que mai he vist, calentorra com a mi m'agrada i una platja pràcticament buida per nosaltres. No explico gaire ja que realment no vam fer res d'interessant, només gaudir del plaer de no fer res.



M'hagués agradat poder bussejar en aquest mar, ja que vam veure un tauró i diverses tortugues només fent snorkeling. Hagués pogut ser molt interessant fer-ho amb botella. El problema era que haviem d'agafar un avió cap a Singapur (des d'on escric ara mateix), i és perillós bussejar si has d'agafar un avió en les següents 24 hores. Vam anar justos de timing en aquest aspecte. Per Singapur dedicaré un altre post, que s'el mereix.



2 comentaris:

  1. vas veure tortuuuuuuusss?!?!?! potser les vai salvar jo!! :) m'encanta m'encanta Carles!!
    *Nis*

    ResponElimina
  2. siiiii

    molaven molt a mes, tot i que fugissin lentament de mi!

    ResponElimina