divendres, 1 d’abril de 2011

Hiyoshi 日吉

Després de la frenètica vida que vaig tenir el dijous, divendres va ser un dia d'adaptació a la meva nova vida. Ara resulta que visc a l'àrea metropolitana més gran del món, on hi viuen més de 32 milions de persones i m'hi he de fer a la idea. Però, tot i semblar una "mole" de ciutat, sembla curiós com hi ha barris, com el meu, on els nens encara juguen al carrer i no es nota com un lloc poc humà. Per res angoixant. El que si que notes és que quan agafes el tren, mai pares de veure cases i cases.

Vistes desde la meva residència quan surt el sol

Ahir, em vaig dedicar a voltar i conèixer el barri en el que visc, que es diu Hiyoshi. No és precisament el que anomenariem una preciositat, ni es pot dir que hi hagi hagut mai cap pla d'urbanisme. A Japó, no hi ha restriccions en la divisió de parcel·les, i per tant tot el barri sembla que estigui construit a l'atzar. Trobes temples amagats entre blocs d'edificies. Cases unifamiliars que estan al costat d'un gratacels o vies de tren que sembla que s'hagin construit atravessant tot allò que trobèssin pel seu camí. A Osaka tinc entés que fins i tot hi ha una autopista que atravessa un edifici.


Carrer de camí a la universitat

Aqui, no hi ha gaire trànsit pels carrers secundaris, i per tant les aceres són molt petites o directament no n'hi ha. Això no seria gaire problemàtic si no fos per que aquí la gent condueix com a Anglaterra, i et creus que vas pel mig del carrer i veuràs venir els cotxes i NO: venen per on tu no creies. Sembla que a Barcelona no t'hi fixis tant quan creues el carrer, però quan visites un pais on condueixen per l'altra banda és realment sorprenent com ho tenim ficat al cap! (almenys jo) Per sort, els cotxes no corren gens per aquesta zona.

Al senyal del terra hi diu: "Zona escolar"

Si he de ser sincer, els carrers em recorden molt als carrers on viu el Nobita amb el Doraemon (també té lògica), però em sembla curiós de comentar. M'agrada encara que no sigui gaire bonic. A més, tinc infinitat de botigues a prop de casa on puc comprar. El problema és que el que venen té dos problemes bàsics:

1) No sé què és

2) Encara que sapigués el que és, no sabria cuinar-ho

Per tant he tingut bastantes dificultats per fer la compra. De moment, he conseguit espaguetis, cebes, alls i oli d'oliva a preus no gaire descabellats. La carn i això és bastant normal, el problema és que és molt cara, però caldrà fer un esforç. Les pomes costen 1€ la unitat, així que crec que la fruita es convertirà en un luxe. També he trobat un súper on preparaven sushi per endur i vaig decidir que seria el meu sopar :)


Safata de nigiris

Estava absolutament deliciós, amb l'excepció d'un nigiri de calamar cru, que podriem comparar amb el xiclet més dificil de mastegar de la història. Però la resta eren increibles, les peces es desfeien a la boca. En menjaria cada dia, però la broma em va costar 10€ per 12 peces, així que no ho podriem classificar en "barat". Però bé, un dia és un dia. Vaig preguntar a les meves companyes del laboratori si sabien cuinar sushi, per que a mi em costa una mica aconseguir l'arròs en el punt idoni, i es van mirar i van riure. Després em van contestar que el sushi no és una d'aquelles coses que es "cuinen". A veure nenes, ja sé que el sushi és cru, però vull que em surti bé l'arròs! XD Vam canviar de tema, així que ja el tornaré a treure un altre dia. El que si que necessito és que algú m'ensenyi a cuinar coses japoneses, per que com hagi de comprar sempre productes d'importació, em gastaré tots els diners en menjar. I no mola.

Per acabar, unes fotos de la meva universitat. Quan vaig sol·licitar l'intercanvi a Keio, no em sonava de res, però poc a poc, a base de trobar-me amb japonesos me n'adono que és una universitat brutalment bona! Quan vaig anar al consulat a demanar el visat, em van felicitar. Però això es pot entendre. Quan vaig parlar amb el profe de japonès del pepe (Ryo) i també amb la meva (la Keiko), també em van felicitar i em van dir que era molt bona. Fins aqui d'acord. Quan te n'adones que això va a lo grande és quan arribes al pais, i el poli d'aduanes et comença a felicitar al veure el visat i et va dient: "Sugoi desune!!! Beri interijento!!!" (lo primer és com un amazing o increïble, lo segon és un intent de dir very intelligent però intentat per un japonès que no parla anglès). Estic molt content de poder-ne formar part :)


Accés al campus de Yagami de Keio, i l'edifici on tinc el laboratori

3 comentaris:

  1. ja m'he posat al dia, mira que ràpid! m'encanta com pronuncien l'anglès, és exactament com has escrit tu!! Hi ha alguns supers on 3 pomes valen 1€, la qüestió és anar buscant. Respecte l'arròs et recomano anar a una botiga de segona mà i comprar una arrossera! jo en vaig comprar una per 2000yen i ja li he pillat el tranquillo!

    ResponElimina
  2. m'apunto a la ronda de consells! si quan surts de l'estació segueixes recte per el carrer de la dreta del MCDonaldo et trobaràs una botiga que es diu LAWSON 100, i és un combini on tot val 100yens i on trobaràs ofertons tipus els que diu la Lara. El super (Tokyu) que hi ha al centre comercial de l'estació és caríssim però tenen bastanta cosa, si vas a les 8:45 posen totes les bandejes de menjar preparat a meitat de preu!! busca una etiqueta groga amb el kanji de meitat 半
    he de dir que jo em cuinava poc perquè trobava que era molt més car comprar els ingredients per mi sola que no anar a sopar un bon plat de ramen per 5 euros... el millor lloc de ramen del món: RASUTA RAMEN, al carrer principal...ploro només de pensar-hi!!

    ResponElimina
  3. jajajajaja, moltes gràcies pels consells noies!

    la veritat és que tens raó amb això que dius anna, comprar el menjar per ingredients surt bastant car! però ni que sigui per remordiment de cuidar la salut ho intento!

    buscaré l'arrossera aquesta i a veure que tal! I també aniré a menjar el ramen allà, a veure si jo també surto plorant!

    :)

    ResponElimina