Deep Dish Pizza

Estic amb la Henar i la Paula, que estan sota uns evidents efectes del jet-lag; si no, no s'entén que hagin acceptat tan ràpid anar a la Pizzeria Uno. Estem a Chicago a punt de fer una introducció per la porta gran a la dieta americana, on tot és, en general, més gran, més pesat i més de tot. Aquesta pizzeria és coneguda per ser la inventora del "Deep Dish Pizza", que no és altra cosa que una pizza tan gruixuda i amb tant formatge que els napolitans l'acusen de sacrilegi a la seva cuina.

Tot i així, he de dir que està ben bona. A mi m'agrada bastant. Però no puc no estar d'acord amb que anomenar-ho "pizza" pot ser una mica agoserat. Seria més semblant a pastís de formatge (fugint de la idea que tenim del postre, evidentment). La massa és dura i gruixuda, degut a que ha estat cuinada amb una quantitat generosa d'oli i ha quedat fregida. Això és per a que pugui aguantar el pes dels ingredients, ja que porta gairebé mig quilo de formatge. Entre d'altres coses.

Bon profit!

I'm with Henar and Paula, who are clearly under the influence of jet-lag, it is the only way I think they could accept so easily to go to Pizzeria Uno. We're in Chicago and I'm about to introduce them to american diet, where everything is bigger, heavier and has more of everything. This pizza restaurant is known for inventing the world famous "Deep Dish Pizza", or Chicago's style. This kind of pizza is so thick and has so much cheese, that neapolitans can't avoid calling it profanage of their cuisine.

But, I do have to say that this is delicious. I like it a lot actually. I do have to say though, that calling it "pizza" may be a bit too much. It's closer to what I would call cheesecake (forget about the dessert). The crust is thicker and crispier than regular pizza because it has been cooked with a generous amount of oil to create the fried effect. This is to achieve enough stiffness to stand the weight of the topping ingredients, since it has almost a pound of cheese. And other things.

Bon appetite!