dilluns, 12 de març de 2012

Un any després del tsunami

Ara fa un any, hi va haver un devastador terratrèmol a Japó que va comportar un tsunami gegant, que alhora va dur al pais sencer a una crisi nuclear de primera magnitud. Segurament ha estat un dels anys més durs que recorden les generacions actuals, que ja no veuen les desgràcies de la bomba nuclear com a una cosa recent. Estic molt content d'haver pogut estar allà en aquests moments tan durs, i veure estupefacte la capacitat de superació que tenen com a pais. Enlloc de saquejar botigues per fer-se amb aliments, feien cua ordenadament al supermercat per endur-se només alló que necessitàven. Es van preveure tallades en el subministrament elèctric degut a la manca de capacitat de generació, i tot el pais es va posar a consumir menys i no van fer falta. El primer ministre es va treure el salari fins que es resolgués la crisi. En cosa de dos mesos, s'havien recuperat gairebé totes les vies de transport de la zona. Vaig viure a Japó el mig any posterior a la pitjor crisi nacional en més de mig segle, i només vaig rebre lliçons de vida. De responsabilitat. D'esforç. De solidaritat.

Ànims per seguir endavant, i gràcies per la lliçó.

頑張れ日本!

One year ago, a devastating earthquake hit Japan and caused a huge tsunami that, at the same time, lead to a first order nuclear crisis. It has probably been one of the toughest years for current generations, who don't see the atomic bombing as something recent. I'm glad to have been able to live there during that hard time, and remain astonished when seeing the self-superation capacity that they have as a country. Instead of breaking into malls to get as much food as they could, they would just wait in line to buy only what they needed. Some power blackouts were scheduled, but weren't needed because people consumed less electricity to avoid them. The prime minister renounced to his salary until the crisis was over. In two months, almost all transportation routes were restored. I lived in Japan during the half year that followed the worst national crisis in more than half a century, and I only received life lessons of responsibility, effort and solidarity.

Keep it up Japan! And thanks for the lessons!

頑張れ日本!






Dues fotos del mateix lloc (Shinjuku) amb dos anys de diferència, per ensenyar l'estalvi energètic dut a terme. A l'estiu del 2009 i poc després del tsunami.


Escales mecàniques aturades per estalviar energia


Cartell recordant que el nord-est necessita petroli, per la manca d'energia nuclear

1 comentari:

  1. Completament d'acord amb el que dius, Carles. Veure la manera com Japó va gestionar la crisi, i sobretot la resposta de la ciutadania a la situació, sense dubte, va ser sorprenent.

    Em sento un privilegiat d'haver pogut viure a Japó en el moment que ho vaig fer.

    ResponElimina