Ruta pel Death Valley

5:00 am: A través de les finestres del motel a Shoshone és negre nit. Descobrim que alguns mòbils no tenen bateria per que han estat tota la nit buscant cobertura, ja que en aquest poble del costat del Death Valley no hi ha cobertura. De fet, no tindrem cobertura en tot el dia. Ens disposem a vestir-nos per sortir a explorar i descobrim que fa una rasca infinita. El Death Valley és el lloc del món on s'ha registrat la temperatura més alta a la terra, uns calurosos 57,8ºC. Tot i així, per nosaltres és hivern i el cotxe marca 34ºF (1ºC), així que ens dirigim a fer la visita d'una forma diferent a la típica.

5:00 am: Through the windows of our motel at Shoshone, we can see it's still dark night. We find out that some cell phones don't have battery left since they spent the whole night searching for signal they would never find. In this little town next to the Death Valley there is no cell service and we won't have during the whole day. We get ready to explore and, when we exit the room, we find out that it's freezing cold. Death Valley is the place where the highest temperature ever recorded was recorded. It was 57.8ºC. Anyways, since it's winter, our car says that today's temperature is 34ºF (1ºC), so we're doing a different visit to what's often called "typical".

Només tenim un dia i molt kilòmetres per fer la visita, de manera que hem d'anar per feina. A l'hivern californià, es fa de nit al voltant de les 5pm i per aquesta hora hauriem d'estar ja al cotxe dirigint-nos cap a algun lloc civilitzat. El Death Valley deu el seu nom a l'época de la febre de l'or, on molts hi van deixar la vida intentant creuar-lo degut a les seves temperatures extremadament altes i la seva aridesa (només hi plouen 3mm d'aigua a l'any). A l'estiu, la temperatura mínima durant la nit (la nit!) volta els 37ºC. Només hi ha un indret on posar gasolina al seu interior. Així que si us quedeu sense gasolina, sense cobertura i en un lloc anomenat Vall de la Mort... No se, pots dir que soc poruc, però jo ompliria el dipòsit abans d'entrar.

We only have a day and many kilometres to do the visit, so we'd better hurry. during Californian winters, night comes at around 5pm, and by that time we should be heading somewhere where civilisation arrived. Death Valley ows its name to the times of the Gold Rush, where many people left their lives trying to cross it beacuse of its extremely high temperatures and its dryness (it only rains about 3mm per year). During summer, the lowest temperature at night (night!) is around 37ºC. There's only one place inside the valley. So, if you find yourself without gas, without cell service and in a spot called the Death Valley... I don't know, you may think I'm over-cautious, but I would fill the tank before getting in.

Primera parada: Badwater Basin.

És el punt sec més baix de Nord Amèrica i es troba a 86m per sota del nivell del mar. Hi havia un llac que es va quedant en poc més que un toll, que està extremadament salad i càustic. Encara ara hi mor gent per beure'n. Va ser curiós per qué era hivern i el sol encara no havia sortit del tot, de manera que feia un senyor fred. Em vaig dirigir corrent cap a la plana salada i, instintavament, vaig reduir la marxa just abans d'entrar en contacte amb la sal. S'assembla tant a la neu, que la meva ment em va preparar per una superfície lliscant tot i que jo sabia que no era així.

This is the lowest point in North America and it is 86m below sea level. There was a big lake long ago, that eventually became little more that a puddle, which is extremelly salty and caustic. Even nowadays, people die because of drinking its water. It was kind of funny that, since it was winter and sun hadn't risen yet, it was very cold. Then, when I went running towards the salty plain, my mind tricked me and I slowed down just before having contact with the salt. It is so similar to snow that my mind would prepare to touch a slippery surface even though I knew it wasn't.

Natural Bridge

Hi ha un canó que té la particularitat de que hi ha un pont natural format per l'aigua que hi havia milers d'anys abans. Semblava Mart, tal qual.

There's a canyon that has the peculiarity that there's a natural bridge formed by the water that flowed here thousands of years ago. It totally looked like Mars.

Devil's Golf Course

Per la mateixa raó que es va forma el Badwater Basin, va aparèixer aquest indret, però amb resultats radicalment diferents. Com indica el seu nom, només el mateix dimoni podria jugar a golf en aquesta superfície salada.

For the same reason because of which Badwater Basin was formed, this spot appeared. But with a radically different result. As it name indicates, only the devil himself would be able to play golf on this salty surface.

Artist's Drive

Una zona on, per raons químiques, les pedres han agafat una paleta ben gran de colors. Aquests van des de verds, vermells, grocs...

An are where, because of chemical reasons, stones achieved an extensive colour palette. These go from greens, reds, yellows...

Zabriskie Point

Aquest punt és anterior a la formació de la vall, i el fet de que estigui fet de roca "tova", ha fet que durant els anys, l'escassa pluja hagi anat creant aquestes formacions que, en certs punts, semblen emprentes dactilars.

This point is previous to the formation of the valley and, the fact that it is composed by "soft" rocks, made possible that, through years, rain has sculped this formations that ressemble finger prints in some points.

Mosaic Canyon

Un altre dels infinits canons que hi ha al Death Valley. Aquest, però, té la diferència de que està fet de marbre que va polir l'aigua fa milers d'anys.

Another of the thousands of canyons that can be found in Death Valley. This one, though, has the difference that it is made out of water polished marble.

Sand Dunes

No és que sigui el més espectacular, ni el menys previsible; però amb dunes així d'altes em converteixo un altre cop en un nen petit. Corrent amunt i avall, pujant i baixant, saltant i fent tombarelles. El fet de que fos hivern va permetre molt més el pujar i baixar dunes, ja que, tot i que vaig suar, la temperatura exterior era d'alló més agradable. A més de 50ºC no crec que m'hagués pogut permetre el luxe de correr per la sorra. Això si, aquesta és tan fina i tan dificil de treure que pràcticament vaig pujar l'endemà a l'avió encara amb sorra als peus.

This isn't the most spectacular, nor the most unpredictable; but with dunes this tall I become a little kid. Running up and down, jumping and rolling accross the sand. The fact that it was winter allowed, even thought I sweated, temperature to be pleasant. If it were 50ºC I guess I wouldn't be able to run around. But, this sand is so fine and difficult of removing from the clothes that I guess I boarded the airplane with still sand on my feet.

 La darrera foto és de l'Estel Carbó