dilluns, 7 de novembre de 2011

Vistes des del Pão de Açúcar

El Pão de Açúcar, o pa de sucre, és una muntanya molt particular que hi ha a Rio de Janeiro, que separa l'oceà de la badia. És un lloc ideal per fer fotos de la ciutat i un dels punts de visita obligatòria. Hi vaig anar amb la meva mare i el meu germà, el qual feia infinit temps que no veia. Pujant amb el telefèric (un altre clàssic, inclús surt en un capitol dels Simpsons), ens vam trobar amb un grup de japonesos que anàven amb guia, i jo em vaig posar a escoltar a veure si captava detalls que no sapigués sobre la ciutat. La veritat és que no em va donar pràcticament temps a escoltar res fins que una de les japoneses em va fer preguntar si entenia alguna cosa. Li vaig contestar que si, que havia estat a Japó estudiant. Aleshores, de cop, es va girar tot el grup a mirar qui era aquell estranger parlant en japonés. Em van començar a acribillar a preguntes sobre per qué el sabia parlar, que quant de temps havia estat al Japó i tota la pesca; fins que em vé la guia (japonesa també) i em comença a parlar tot un seguit de coses en un perfecte portugués, que jo no entenc. Li dic que sé algo de japonés, però que no sé portugués, que ni sóc brasiler ni visc a Brasil, i em contesta en castellà que és una llàstima que no visqui a Rio, per que em volia oferir feina per treballar al Carnaval de Rio de Janeiro. Per desgràcia, no podré prendre aquesta temptadora oferta, però ho tindré en compte per no deixar d'aprendre la llengua! Al marxar, gairebé tot el grup va passar a dir-me: Sayonara!

La foto està presa des de dalt del Pão de Açúcar, on es veuen unes vistes precioses de tot Rio de Janeiro.

Pão de Açúcar, or sugarloaf, is a pretty weird mountain in Rio de Janeiro, that separates the ocean from the bay. It is an ideal spot for taking photos of the city and a "must-go" place. I went there with my mother and brother, whom it seemed I hadn't seen forever (since I went to Japan!). While in the cable car (yet another classic, it even appears in an episode of The Simpsons), I met a group of japanese that were with their guide. I started listening to check if I could listen to details that I didn't know about the city. But before I could barely listen to anything, a japanese woman asked me if I understood something of what the guide was saying. I answered that yes, since I had been studying in Japan. And, suddenly, the whole group turned around to see who was the foreigner that was speaking in japanese. They started shooting questions to me such as why I could speak japanese, how long had I been living in Japan... Questions lasted until the guide (also japanese) came and started speaking to me in a perfect portuguese, which I didn't understand. I tell her that I know some japanese, but not portuguese since I'm not brazilian and I don't live in Brazil. She says (now in a perfect spanish) that it's a pity, because she wanted to offer me a job during the Carnival of Rio de Janeiro. Unluckily, I can't take this really tempting offer, but makes me realize that I can't stop learning the language! When leaving, almost all the group came by to say: Sayonara!

The photo has been taken from the top of Pão de Açúcar, from where you can see beautiful views of Rio de Janeiro.


4 comentaris:

  1. Parlant en japonès a Rio? No, si al final serà útil i tot dominar la llengua dels kanjis ;)

    ResponElimina
  2. Brasil és el pais del món amb més expatriats japonesos, més que USA i tot. Ningú diria que en realitat són les antípodes. :P

    ResponElimina
  3. AAAAh!!! Quina enveja!! Quina enveja!!! Tenho muitas saudades do brasil!!
    Sampa en particular es la ciutat amb mes expats nipons, pero la majoria son de 3a i 4a generacio, i ja no parlen japones. Es molt gracios anart a liberdade i veure les avies typical asian parlant portugues.
    Gostou de Rio? Foi a Lapa pela noite? Visitou Sta Teresa e as praias? Comeu coracao de frango asado?

    ResponElimina
  4. Que bo Carles!! ja m'imagino l'escena :)
    La foto molt bonica!!

    ResponElimina