divendres, 8 d’abril de 2011

ohanami お花見

Incís abans del post sobre ohanami

Avui hi ha hagut un terratrèmol de grau 7,1 a la mateixa zona que fa tres setmanes en va sacsejar un altre de grau 9,0 i un posterior tsunami. La veritat és que es veu que aquí s'ha notat bastant fort, però a mi m'ha enganxat dormint (va ser un dia mooolt llarg de lluita contra un ordinador en japonès). I tal era el meu esgotament que no he notat absolutament res. Si voleu fer-vos una idea, estava configurant un ordinador acabat de formatejar i instal·lant tots els programes que havia de fer servir durant la investigació. Per a que us feu una idea, us deixo una captura de pantalla del moment que intentava buscar si els drivers de la conexió a la LAN estaven instal·lats a l'ordinador (o pasocon, que diuen ells).


Després de gairebé 11 hores enfrontant-me a pantalles d'aquest calibre acompanyades de logos de Matlab, Office, Visual C++... comprengueu que vaig caure rendit al llit. El meu nivell de japonés no està ni de bon tros preparat per això. Vaig anar a dormir a les 10:30pm o algo per l'estil, i el terratrèmol va ser sobre les 11. Jo ja feia mitja hora que era als braços de Morfeo, tot i que la veritat és que al·lucino que un terratrèmol d'aquest calibre no em despertés...

Tornant al ohanami

Després de llevar-me en shock per que tothom em preguntava sobre un terratrèmol que jo no havia notat (tant en directe com per email), he anat a l'estació de Hiyoshi. Allà havia quedat amb la Eri-chan, però mentre esperava m'ha pasat algo que encara no m'havia passat: un nen petit m'assenyalava com a cosa rara que mai havia vist i la seva mare li baixava el braç fent-lo callar. I el nen com: "però mama! que no ho veus! es un gaijin!" (gaijin és guiri en japonés, i també es pot dir amb carinyo o amb mala fe, el nen no crec que ho fes de mala fe). Després d'aquest moment estrany, ha arribat la Eri-chan. Ella és la leader de la investigació, és a dir, és una estudiant que ens planifica l'horari, les reunions i les tasques a fer als estudiants del màster i de últim curs de carrera. Diguéssim que la jerarquia és: Mita-sensei, Eri-chan i nosaltres. Per una altre branca hi ha els doctorands, que no se com funcionen.

Però és molt maca i atenta, i avui havia planificat portar-me a veure els famosos cirerers en flor al parc d'Ueno. Hem anat en metro (una hora i pico, és el que té viure a la metròpoli més gran del món) i a l'arribar hi havia un parell més de companys del laboratori. Ohanami es tradueix literalment com a "mirar flors", així que és una cerimònia que no guarda gaires secrets. Hem començat a caminar pel parc i ells han començat a fer fotos a tort i a dret.


La Eri-chan fent fotos de detall d'una flor d'un cirerer que jo, personalment, he trobat bastant cutre (el cirerer, no la foto)

Quan he tret la meva càmara els hi ha encantat que fos reflex i que fos japonesa (Canon, però es que pràcticament no hi ha marques de càmeres no-japoneses! pels que dubteu: nikon, sony, olimpus, pentax, fujifilm i casio són japoneses). A partir d'aqui, m'han obligat a fer fotos a TOTS els tipus diferents de cirerer, els noms dels quals no recordo. Si us semblen masses flors, que sapigueu que estava sota coacció (i no sabeu la quantitat de fotos que tinc a l'ordinador).



Diferents tipus de flor de sakura (cirerer en japonés)

La veritat és que ha estat un matí bastant distret. Quan parlo de coacció, ho dic per que no acostumo a fer tants detalls de flors; algun si, però no tants. He al·lucinat de lo enamorats que estan els japonesos dels sakura. Queden per fer picnics amb els sakura com a sostre, hi havia gent de totes les edats passejant i fent fotos, moltes fotos.



Passeig amb molts sakura

Hem fet una pausa per dinar. Hi havia un munt de paradetes servint molts tipus de menjar, i jo estava tota l'estona preguntant que què era cada cosa, ja que encara no en reconec moltes. Tot i així, haurieu d'haver vist la cara de la Eri-chan quan li he dit que jo volia sashimi senyalant a aquesta paradeta:


Paradeta on venen peixos com a mascota pels nens (Lonely Planet)

La veritat és que lo millor ha estat la cara dels nens, però al final hem anat a una altra paradeta i no he menjat sashimi com volia. Hem menjat uns yakisoba (fideus a la brasa, estil japonés) i uns takoyaki (pops a la brasa, estil japonés). Els més avançats haureu deduït que yaki vol dir algo tipo "a la brasa, estil japonés". Esteu en lo correcte. Després de dinar i amb la panxa plena, hem seguit fent més fotos als sakura. Mentre caminàvem, m'han comentat que els meus pantalons donen voltes (son uns Levi's Engineered, que si, efectivament sembla que s'els hi hagi rotat la cama). Els hi he dit que eren uns Levi's (tal i com ho llegiriem en català o castellà: "lebis") i m'han preguntat si era una marca espanyola. I jo: "em... crec amb bastanta seguretat que no". Al final, ensenyant l'etiqueta em diuen: "Aaaaaah, ribaisu!" (amb la "r" de cara, suau). No, ni vosaltres ni jo, "libais", però dóna igual. Però que no sapigueu dir la "L" segur que és més greu que no posar accent americà. Pels que no ho sapigueu, el mite és al revés. Els japonesos diuen una "R" en el lloc de les "L". Acabo de destruir la vostra infància, per recuperar-vos només comentar que ara mateix hi ha eleccions a la prefectura (tipo comunitats autònomes) i m'explicàven que hi havia "prefecture member erections". Ho van dir tants cops que al final no sabia si ho feien de broma o en serio (després del matsuri de l'altre dia no sé què esperar). Us deixo unes fotos del que ha donat de si el dia, que ha estat molt maco.



En els sakura s'especificava la raça a la que pertanyien, així que a la que apareixia una raça nova: FOTO!



Més passejos amb sakura



Suzuki-kun fent una foto dels sakura amb el mòbil d'unes iaies que no sabien fer-lo servir



Companyes del lab fent fotos



Diferents escenes del parc d'Ueno

I per acabar, una escena que m'ha fet gràcia. A mesura que es va fent tard, la gent surt de treballar i va venint a fer el picnic al parc d'Ueno. De nit s'iluminen els sakura i es veu que és molt bonic, el diumenge hi aniré de nit amb les de la companyia de flamenc, a veure que tal. Ara mateix és el que es porta a Tokyo. El problema és que tothom té aquest plan, de manera que es massifiquen molt els parcs. Els sakura duren només una setmana en flor, així que els directius de les empreses envien als juniors a reservar lloc per quan surtin de la feina.

Juniors fent el seu deure a l'empresa, enlloc de portar el cafè, guarden lloc

5 comentaris:

  1. uau Carles! quina passada de fotos... ja ensumo la flaire de les flors!!!

    ResponElimina
  2. Menys mal q estás bé! Porto tot el dia pensant en el terratrèmol, aix q ens faràs patir molt. M'encanta el teu blog! Porto estona, m'ho he llegit tot tot i tot. Les fotos, genials!!!!! Un petonàs wapo! (Tornaràs ballant flamenco?XD)

    ResponElimina
  3. que súper macu Carles... :D
    ^Niss^

    ResponElimina
  4. M'agraden molt les teves fotos!!! I he rigut molt amb "prefecture member erections"...
    Disfruta i continua així, jo et seguiré llegint!!!

    ResponElimina