Aleshores la Sadako començà a fer grues. Una darrera l'altre. Un dia, mentre duia a terme aquesta tasca, va veure que un altre nen amb la mateixa situació patia molt. Li va dir que fés com ella, que també comencés a fer grues. El nen li va respondre: "No tinc temps, moriré aquesta nit". La Sadako es va adonar llavors, que fer mil grues per demanar que ella mateixa és curés era molt egoïsta, i va canviar el desig per demanar que arribés la pau al món i que es curessin totes les victimes causades per la guerra.
Ella va seguir fabricant grues amb tot allò que trobava (des de prospectes dels pots medicinals a diaris) fins que el 25 d'octubre de 1955, la malaltia va guanyar el pols i la Sadako va morir. Ella tenia 12 anys i portava 644 grües acabades. Els seus companys de classe van decidir acabar la seva tasca, aportant les grües que faltaven per arribar a 1000. Tres anys després, al 1958, es va construir un monument a la Plaça de la Pau de Hiroshima en honor a la Sadako, on apareix ella amb la grua daurada que li va regalar la Chizuko. Hi ha escrit en japonès:
"Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: Pau al Mòn"
Des de llavors, les grues de paper es consideren símbols de la pau a Japó i, aquests dies, s'ha recuperat també per demanar que la societat japonesa pugui sortir endavant davant de la catàstrofe creada pels terratrèmols, el tsunami i la posterior crisi nuclear. Jo poso el meu granet de sorra per aquesta causa.
Aquesta és la meva grua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada