diumenge, 8 de gener del 2012

Avions i tomàquets

Que, quan viatgem, canviem les nostres costums, els nostres hàbits, és una cosa sabuda. Té lògica. Si una persona es lleva cada matí amb una torrada i un café, és probable que de viatge no ho faci. Jo, normalment, esmorzo cereals. Però si estic en algun lloc exòtic no ho faré. A Japó, per exemple, esmorzen amb peix i arrós (el peix està cuit, no parlo de sushi). O als Estats Units esmorzen pancakes amb caramel. Jo prefereixo tastar alló a lo que no estic acostumat! Per alguna raó viatgem oi? Per trencar rutines. Per evadir-nos. Pel que sigui.
Però hi ha un canvi de comportament que no sé si hi heu parat atenció, però és ben peculiar. Als vols de llarga durada, molta més gent de lo normal beu suc de tomàquet. Jo inclós. Però això no té una explicació tan obvia com l'exemple que posat abans, ja que ni estem (encara) enlloc exòtic, ni la oferta és tan diferent a la que tindriem a Barcelona quan, a casa d'un amic, ens diuen: vols alguna cosa per beure?

Hi ha Coca-Cola, suc de taronja, de poma, aigua... coses que beuria normalment quan em diguéssin si vull beure alguna cosa a Barcelona. No crec que gaire gent demani suc de tomàquet a casa de un amic quan li ofereixen beguda.

Així doncs, d'on surt aquesta demanda de suc de tomàquet? Vaig fer-l'hi la pregunta a una assistent de vol i, si bé estava igual de sorpresa amb la increïble demanda, no tenia cap explicació raonable. Si m'observo a mi mateix, crec que ho faig per que en algun moment faig fer l'associació vol-suc de tomàquet i ara hi caic quan sóc a l'avió. El suc de tomàquet m'agrada però no hi penso quan l'he de comprar. Però em segueix sorprenent que tanta gent faci la mateixa associació. Per qué no suc de, jo que sé, kiwi? O raïm? (Ho dic per dir sucs menys freqüents). Per qué tomàquet?

He fet recerca per google i he descobert que no és una pel·lícula que jo m'estic imaginant. Hi ha centenars de posts en blogs que debaten les raons de l'origen d'aquesta demanda. I hi he trobat coses interessants! Hi ha fins i tot estudis. Lufthansa, per exemple, declara que al 2008 hi va haver un consum de 1.7 milions de litres de suc de tomàquet, respecte als 1.65 milions de litres de cervesa. O que a Alemània (sembla que els deustches son els més interessats en el tema) el 3% de consum de suc de tomàquet es fa volant, respecte al 0,4% del suc de taronja. Per aixó, Lufthansa va dur a terme una recerca i revel·la que a l'interior de la cabina l'aire és un 15% menys humit (no diu respecte a on) i la pressió atmosférica és també inferior. Per aixó, diu que els liquids tenen tendència a ser expulsats a fora del cos i la gola queda més seca. Aixó ralentitza el transport de les olors i gustos al cervell. Total, que sentim els gustos com si estiguéssim refredats. No sé quina fiabilitat científica té aquesta argumentació, però jo quan estic refredat no prenc suc de tomàquet. Potser hauria de començar.?

Hi ha blogs que diuen que es deu a que és una beguda amb més classe (?) i la gent la consumeix quan viatja per bé: demostrar un status o bé semblar que s'és d'un status superior. D'altres comenten un efecte dominó, on si un passatger el demana, els altres ho veuen i cauen que també en volen un.

Tot i que no crec que trobi una resposta convincent; si més no, és un fenòmen interessant. Vosaltres demaneu suc de tomàquet a l'avió?


The fact that, when we travel, we change our habits is a well known thing. It’s logical. If someone has a toast and coffee every morning, it’s likely that he won’t when he is travelling. I, normally, have cereals for breakfast. But if I’m somewhere exotic I won’t. In Japan, for example, traditional breakfast is with rice and fish (cooked fish, not sushi). Or in US, they hace pancakes with syrup for breakfast. I prefer tasting something I’m not used to! Will travel for this kind of stuff, don’t we? To break up with routines; to evade ourselves...

But there’s a behaviour change that I don’t know if you’ve realized, but it’s quite strange. In long-distance flights, much more people that normal order tomato juice. Including myself. But this doesn’t have an obvious explanation like in the previous example, since we are not (yet) in any exotic place and the offered drinks aren’t that different to those that we could have in Barcelona when, in a friends house, they ask: want something for drink?

There’s Coca-Cola, orange juice, apple juice, water... normal stuff that I would normally drink when willing to drink something in Barcelona. Actually, I don’t think that many people ask for tomato juice in a friends house when offered something to drink.

So then, where does this tomato juice demand come from? I asked the same question to a flight attendant and, even though she was also surprised with the incredible demand, she didn’t have any reasonable answer. Actually, if I look at myself, I think I order it because I once made the association flight-tomato juice and since then I always do so when flying. I like tomato juice but I never remember to buy it when grounded. But if the rest of the passengers do the same association, it’s still surprising. Why not, let’s say, kiwi juice? Or grape juice? Why is it tomato?

I’ve done some research in google and I discovered that this isn’t some sort of conspiracy coming straight from my imagination. There’s hundreds of posts in blogs that argue about reasons of the origin of this demand. And I found insteresting stuff! There’s even research been done on this topic. Lufthansa, for example, states that in 2008 the consumption of tomato juice was 1.7 million liters, against the 1.65 million liters of beer. Or that in Germany (looks like deustches are the most interested in the topic) the consumption of tomato juice above ground was the 3% of the global consumption, against the 0.4% of orange juice. Because of this, Lufthansa carried away a research that revealed that the interior of the cabin has 15% drier air (doesn’t mention compared to where) and pressure is also inferior. For this reasons, the researchers state that body liquids tend to be drained away and that the throat also dries. This slows down the transportation of smell and taste. At the end of the day this means that we feel the same as if we had a cold. I’m not sure how scientifically reliable is this argument, però when I have a cold I never drink tomato juice. Maybe I should start doing so.

There’s blogs that say that people order it because it is a classy drink (?) and they order it when travelling because: a) either they want to show their status or b) they want to show off as if they had a higher status. Other blogs talk about a snowball effect: if there’s a passenger that orders it, many others will see it and then crave it.

Even though I don’t think I’ll find a convincing answer; at least it’s an interesting phenomena. Do you order tomato juice in the airplanes?

3 comentaris:

  1. Quin post més estrany, dxd. La veritat és que jo no sabia això del suc de tomàquet. I les explicacions de la gent m'han semblat... Bé, aquella mena d'explicació que es dóna quan no en tens ni idea, xdx. El suc de tomàquet dóna status social? Demà m'afaitareu, dxd.

    ResponElimina
  2. Suc de tomàquet als vols de llarga durada? Aquest mes me'n vaig a la Riviera Maya, faré un estudi sobre la demanda dels diferents sucs que es demanen a l'avió!
    Molt raro/interessant aquest post!

    ResponElimina
  3. Tio, transmeto els descobriments de la meva recerca, jajaja

    I home, em diràs no queda més sofisticat beure suc de tomàquet comparat amb el de taronja. El de taronja és massa mainstream, jajaja

    I Ariadna, ja saps que has de fer per semblar una jet setter!

    ResponElimina